Des de la frustrada declaració d'independència de Catalunya s'ha convertit en patrimoni ideològic comú dels partits i forces independentistes la formulació que cal ampliar la base social de l'independentisme per tal de poder fer efectiva la República.
Estic molt d'acord amb aquesta idea, que és de sentit comú polític, perquè en una situació en la qual la base social partidària de la independència arriba amb prou feines al 50% i els opositors unionistes superen el 40% (si sumam els percentatges de vots obtinguts en les darreres eleccions per les diferents forces d'un signe i l'altre) i a més aquests últims gaudeixen del suport de les més amples masses populars espanyoles (no de tota la gent de fora Catalunya però si d'una part important), qualsevol intent de convertir la República Catalana en quelcom real, està destinada a estampar-se contra l'aparell judicial i repressiu de l'estat espanyol, com ha quedat ben palès després de l'1 d'octubre i la posterior declaració simbòlica d'independència.
Estic molt d'acord amb aquesta idea, que és de sentit comú polític, perquè en una situació en la qual la base social partidària de la independència arriba amb prou feines al 50% i els opositors unionistes superen el 40% (si sumam els percentatges de vots obtinguts en les darreres eleccions per les diferents forces d'un signe i l'altre) i a més aquests últims gaudeixen del suport de les més amples masses populars espanyoles (no de tota la gent de fora Catalunya però si d'una part important), qualsevol intent de convertir la República Catalana en quelcom real, està destinada a estampar-se contra l'aparell judicial i repressiu de l'estat espanyol, com ha quedat ben palès després de l'1 d'octubre i la posterior declaració simbòlica d'independència.
Però... com pot ampliar-se realment la base social de l'independentisme? Una resposta possible és que la base social s'eixamplarà en el moment que sectors de la població actualment fora de l'òrbita independentista vegin que la República Catalana podrà beneficiar-los de manera clara en matèria de serveis i de drets socials. Es tracta d'un eixamplament de base per l'esquerra o per baix, que afectaria col·lectius de gent treballadora que a hores d'ara són votants d'opcions unionistes, dels Comuns o fins i tot abstencionistes. Realment, em resulta difícil imaginar una opció d'eixamplament que no sigui aquesta...
Per tot l'anterior, la negativa del PDeCAT a donar suport a la iniciativa PSOE-Podemos al parlament espanyol, per tal d'incrementar el tipus de l'IRPF a les rendes més altes, el que fa és soscavar la base social de l'independentisme, en lloc d'eixamplar-la. Perquè, encara que estam parlant de normatives estatals, el NO del PDeCAT resulta tota una declaració d'intencions respecte a la política fiscal de la futura República. ¿Tal vegada una de les contradiccions actuals de l'independentisme sigui que el que s'eixampla o es manté per la dreta- com ara la protecció de les rendes altes -se soscava o perd per l'esquerra i a la inversa?
Tot això és important, ja que una estratègia que faci possible la República, ha de tenir en compte aquests factors. L'actual posicionament del PDeCAT pareix anar en sentit contrari al que s'exposava en un article de Seda Hakobyan i Alexandre Solano, publicat recentment a Vilaweb (Dades: La reacció al procés dretanitza el PSC i fa més social l'antic entorn convergent) segons el qual l'entorn convergent hauria entrat en un espai diferent del del servilisme neoliberal cap als grans poders econòmics que durant molt de temps l'ha caracteritzat. El resultat de la pugna entre diferents sensibilitats, antiga i nova, al si del PDeCAT i de la recentment creada formació de Puigdemont, afavorirà que la base social de l'independentisme es pugui eixamplar o entri en un atzucac...
Per tot l'anterior, la negativa del PDeCAT a donar suport a la iniciativa PSOE-Podemos al parlament espanyol, per tal d'incrementar el tipus de l'IRPF a les rendes més altes, el que fa és soscavar la base social de l'independentisme, en lloc d'eixamplar-la. Perquè, encara que estam parlant de normatives estatals, el NO del PDeCAT resulta tota una declaració d'intencions respecte a la política fiscal de la futura República. ¿Tal vegada una de les contradiccions actuals de l'independentisme sigui que el que s'eixampla o es manté per la dreta- com ara la protecció de les rendes altes -se soscava o perd per l'esquerra i a la inversa?
Tot això és important, ja que una estratègia que faci possible la República, ha de tenir en compte aquests factors. L'actual posicionament del PDeCAT pareix anar en sentit contrari al que s'exposava en un article de Seda Hakobyan i Alexandre Solano, publicat recentment a Vilaweb (Dades: La reacció al procés dretanitza el PSC i fa més social l'antic entorn convergent) segons el qual l'entorn convergent hauria entrat en un espai diferent del del servilisme neoliberal cap als grans poders econòmics que durant molt de temps l'ha caracteritzat. El resultat de la pugna entre diferents sensibilitats, antiga i nova, al si del PDeCAT i de la recentment creada formació de Puigdemont, afavorirà que la base social de l'independentisme es pugui eixamplar o entri en un atzucac...
Entradas
